dc 31 mai 2006
La dignitat per davant de la possibilitat
Publicat per JordiCapdevila sota Opinions sobre l'Estatut , Jo votaré ...Cap comentari
Un poble com el nostre amb més de 1000 anys d’història que no s’hagi possat encara al dia de l’actualitat i la realitat politico-social internacional, passa només pel mateix lloc que ha passat durant tots aquests anys. El nom del lloc és del tot desconegut perquè un senyor baixet i molt bon jan es va passar més de 20 anys amorrat al piló de l’estat espanyol ( possiblement el seu Estat ), provocant que tota la nostra societat cega i acollonida durant més de 40 anys d’oscurantisme no habia conegut encara la petita escletxa de llum que tot just es va encendre l’any 1978 ( amb la tant treballada pels catalans -Solé Tura, Roca i Junyent, etc- Constitución Española ). Som producte encara de tots aquests anys de cobardia moral ( altrament dita seny i/o prudència ) i amb paral.lel d’un acolloniment generalitzat cap a tot allò que sona a espanya o a espanyol. Es tan baixa la nostra autoestima que fins i tot ens arribem a definir socialment com a catalans i espanyols ( ??????) , l’únic indret al món on dos concepcions nacionals són comunes, bé més que comunes son comunes en la forma però no en el seu propi contingut. Aquests que ho diuen necessiten posar-hi el terme etimològic "espanya" o "espanyol" per algun lloc ja que sino no es troben identificats, vaja que a la fi , senzillament són una colla d’espanyols o de catalans arrepentits on la dignitat encara els hi és més desconeguda que la poca vergonya moral que desprenen la seva il.lustra ment. Davant de la dignitat no existeix cap possibilitat de dir Si a l’Estatut ( que quatre dies després serà compartit per Dèu i per la seva mare! i com en el 1979 Sant Tornem-hi ) . Més val tard i bé que d’hora i malament, ara toca NO, abans tocava NO, i mentres la relació de la Generalitat i l’Estat Espanyol sigui de superioritat política de la segona sobre la primera, tindrem que dir sempre NO de manera consistent i permanent. Ah! i sobre les pizzes, hi ha un problema afegit, els catalans no les volem ni fredes, ni sense els ingradients, ni tard,… simplement els catalans ja és hora de que ens cruspim tots plegats una bona parrillada amb ingredients selectes del país vei. Ah ! i que me’l serveixi tota la clase politica espanyola. JOSEP-MARIA ORÓ