Un poble com el nostre amb més de 1000 anys d’història que no s’hagi possat encara al dia de l’actualitat i la realitat politico-social internacional, passa només pel mateix lloc que ha passat durant tots aquests anys.

El nom del lloc és del tot desconegut perquè un senyor baixet i molt bon jan es va passar més de 20 anys amorrat al piló de l’estat espanyol ( possiblement el seu Estat ), provocant que tota la nostra societat cega i acollonida durant més de 40 anys d’oscurantisme no habia conegut encara la petita escletxa de llum que tot just es va encendre l’any 1978 ( amb la tant treballada pels catalans -Solé Tura, Roca i Junyent, etc- Constitución Española ).

Som producte encara de tots aquests anys de cobardia moral ( altrament dita seny i/o prudència ) i amb paral.lel d’un acolloniment generalitzat cap a tot allò que sona a espanya o a espanyol.

Es tan baixa la nostra autoestima que fins i tot ens arribem a definir socialment com a catalans i espanyols ( ??????) , l’únic indret al món on dos concepcions nacionals són comunes, bé més que comunes son comunes en la forma però no en el seu propi contingut. Aquests que ho diuen necessiten posar-hi el terme etimològic "espanya" o "espanyol" per algun lloc ja que sino no es troben identificats, vaja que a la fi , senzillament són una colla d’espanyols o de catalans arrepentits on la dignitat encara els hi és més desconeguda que la poca vergonya moral que desprenen la seva il.lustra ment.

Davant de la dignitat no existeix cap possibilitat de dir Si a l’Estatut ( que quatre dies després serà compartit per Dèu i per la seva mare! i com en el 1979 Sant Tornem-hi ) .

Més val tard i bé que d’hora i malament, ara toca NO, abans tocava NO, i mentres la relació de la Generalitat i l’Estat Espanyol sigui de superioritat política de la segona sobre la primera, tindrem que dir sempre NO de manera consistent i permanent.

Ah! i sobre les pizzes, hi ha un problema afegit, els catalans no les volem ni fredes, ni sense els ingradients, ni tard,… simplement els catalans ja és hora de que ens cruspim tots plegats una bona parrillada amb ingredients selectes del país vei. Ah ! i que me’l serveixi tota la clase politica espanyola.

JOSEP-MARIA ORÓ

ÚLTIMA HORA - ÚLTIMA HORA

Artur Mas pacta amb la UEFA el resultat del Barça - Arsenal.

Segons ha declarat MAS: "Perder 4 a 1 es bueno para Catalunya, ya que en Atenas no marcamos ningún gol"

 

(ens ho ha enviat la Bea i ho publiquem en nom seu)

És tard. Arribes a casa. A la nevera només una amanida prefeta i un ous.

Estàs cansat i no vols ni fer-te una truita, prefereixes trucar per que et portin una pizza.

Busques al calaix de la cuina on hi tens totes les propagandes per veure en quina hi tens descompte.

Ensopegues amb un triptic molt ben fet on hi diu: "LLAMAME, TE TRAEMOS TODO LO QUE NOS PIDAS. RÁPIDO. ZAPA-PIZZA"

No els havies trucat mai, però com tens pressa, vas i proves: "Si us plau, m’hi posi una ZAPA-PIZZA marinera amb doble racció de gambes i de tonyina" - demanes mentre ja fas saliveres.

"No s’amoini, d’aquí a mitja hora la tindreu a casa ben calenta, seràn 15 Euros", responen amablement.

Passen tres quarts, ja tens la taula parada, i l’ampolla de vi oberta, però encara no han arribat. La gana t’apreta. Truques. "Escolti, és que m’han dit que trigarien mitja hora, portem tres quarts i …" demanes amablement.

"No s’amoini, és que estem negociant amb l’amo això de les gambes i la tonyina. Gairebé ho tenim. Va de seguida!." et responen també amablement.

Mentre tant, penses amb els ous que tens a la nevera, ja t’has refet del cansament del dia, i ben mirat una truita de tonyina -d’aquelles que et sorten tan bé- no costa gens de fer i seria un sopar excel.lent. Si ho acompanyes amb l’amanida i un raig d’oli verge … És clar que on hi posin una pizza amb doble de gambes i de tonyina…!!! Res, esperes una mica més.

Truquen a l’interfono. "ZAPA-PIZZA!" criden des de l’altra banda del fil. Obres i puja un xicot benplantat que diu: "Només són 15 Euros, però l’amo no ens ha deixat posar tantes gambes ni tanta tonyina tal com ens heu demanat".

"Però si la seva propaganda diu: LLAMAME, TE TRAEMOS TODO LO QUE NOS PIDAS. RÁPIDO. ZAPA-PIZZA" reclames sorprès.

"Ja ho entenc, però pensi que, tal com estan les coses, ningú li pot oferir una PIZZA com aquesta, encara que vingui curta de gambes i tonyina" respon el missatger.

T’hi fixes una mica millor i reclames: "Però si a més arribeu tard i la pizza ja està freda!"

 

Aquest és el dilema que tens: Pagues 15 Euros per una pizza freda sense les gambes ni tonyina que t’havien promès o et fas una truita de tonyina amb una amanida …

Tu què faries?

 

Compraries una feina mal feta?

Compraries un estatut sense la clau de la caixa, ni la nació ni la bilateralitat?

No hi faltis!

Quan acabi la mani no et decebis ja que segur que la Tura i en Clos compten que som 4 gats, tal com van fer l’altra vegada.

I és que aquest parell de fotre les culpes als altres en saben molt, però de responsabiliatzar-se de les seves feines i de comptar persones ja és tota una altra cosa…

i diuen que aquests de carrera són metges anestessistes? doncs pobres pacients a l’hora de calcular les dosi!!!

Ben mirat més val que ens comptin malament que no pas deixem la nostra salut a les seves mans!

I és que qui no es consola és per què no vol!!!

Quant més s’esforcen en dir-nos què dolents que som els que votarem no, menys dubtes en tinc de fer-ho.

M’hauré tornat un snob?

No ho sé, però és que diuen tantes mentides que fan riure (o plorar).

M’agrada això de que diu l’Estatut que la nostra contribució a la solidaritat mai no ens farà perdre llocs en el rànking de riquesa de les comunitats.

Qui comptarà tot això?

Els que encara no han publicat les balances fiscals?

Els que compten la inflació, és a dir, els que amb les seves estadístiques de mentida ens han empobrit a tots amb la inflació de l’efecte euro?

PER FAVOR, a l’Estatut del Parlament teníem la clau de la caixa dels nostres diners (o la gallina ponedora que dèia CiU). Amb l’estatut d’en Zapatero ni tenim la clau ni la gallina i són els altres els qui compten els diners!!!

No et deixis enredar, vota clar, vota català, VOTA NO.

Esclafa-li el teu vot al bocamoll del Guerra i a l’embustero zapatero. VOTA NO.

Fa gràcia l’eslògan que han tret avui el PSC: "El PP utilitzarà el teu NO contra Catalunya".

Fa molta gràcia després que ells ja s’hagin "CEPILLAT" l’Estatut del Parlament.

Si es CEPILLEN un Estatut, és que hi estan en contra, no?

Això de la política és esquizofrènic, resulta que si un està contra l’estatutet d’en Zapatero és més dolent que els germans Dalton, però si està en contra del l’Estatut del Parlament aleshores no passa res de res.

Algú pot recomenar un bon psiquiatre als del PSC?

Només trobo un motiu per votar SI, m’el va dir el meu pare, que va passar la fam de la postguerra i va haver d’emigrar.

El motiu és "De lo perdido, saca lo que puedas".

El trobo encertat ja que pren com a referència l’Estatut del Parlament i té una posició positivista de la vida, fruit de tants mastegots que t’hi has donat quan ja has acumulat uns quants anys.

Alhora també deixa clar que tots els polítics que diuen que aquest Estatut és un gran avanç menteixen descaradament o menystenen el Parlament de Catalunya.

Només faltaria que després de la retallada de Madrid ens quedés un Estatutet més prim que l’actual!

Els nostres polítics han negociat fatal, per això hi hem perdut tant.

I si fossin honestos i reconeguessin que durant la negociació els han enredat?

El President Macià bé va reconèixer que l’Estatut venia molt retallat. En canvi els polítics d’ara s’aplaudeixen ells solets fent-se la gara-gara.

T’ho miris per on t’ho miris és una vergonya.

Cada dia em llevo votant una cosa diferent.

Tinc motius personals i poderosos per votar gaire bé qualsevol opció.

Les úniques opcions per a mí no votables són:

1.Vot en blanc (millor anar a la platja)

2.Vot nul polític: per a mí és vot nul emprenyat.

 

Què és votar null emprenyat? Doncs agafar una papereta i per exemple escriure-hi a sobre alguna cosa com

"ZAPATERO EMBUSTERO"

"POLÍTICS MENTIDERS"

"ABANS D’ANAR A MADRIT,

POSEU-VOS UNS BOLQUERS

POLÍTICS CAGANERS,

QUE SOU ESTRETS DE PIT"

"VOTO SÍ AL DEL 30 de setembre, la feina posterior s’ha de repetir ".

 

I TOT AIXÒ PER QUÈ? Doncs molt fàcil, per que no s’hi val a crear tantes expectatives, enrire’s durant anys i panys del "peix al cove" i acaber fent un cove gran però res més. Ens tracten a la ciutadania com a imbècils quan en veritat ells representen la inutilitat extrema de la nostra societat.

La seva inutilitat mereix un toc d’alerta, i aquest és el vot "null emprenyat".

 

L’Estatut que ens proposen s’ha negociat de manera innoble (amb mentides, enganys, crits, bronques, insults,  irrespectuosa o respectabilíssimament filibustera, excloent en vers els altres, i tants altres defectes).

Sobretot serveix per recordar que ni som com ells ni ho volem ser i segurament que no hi ha esperança que mai siguin un país de profit, més enllà del que espol.lin als territoris de cultura no castellana i pidolin als europeus (com bé es critiquen entre ells mateixos).

Quina vergonya haver de mostrar un passaport Espanyol!!!

Algú coneix alguna manera de renegar d’aquesta Espanya tan impresentable?

 

Aquest blog neix com a evolució de l’antiga pàgina estatut.org.

Esteu convidats a participar-hi. Agrairem tots els comentaris, articles, referències, anàlisi i opinions, tant a favor com en contra del estatut, però volem que tothom ho faci de manera respectuosa.

Hem mantingut la nostra web de estatut.org congelada durant molt de temps per diversos motius. El principal per que volem manifestar, sobretot, suport a la nostra classe política. Hem volgut que tothom els demanés una cosa molt senzilla: que s’esforcessin en fer-ho bé.

En el moment d’iniciar aquest blog, tenim la classe política catalana dividida i tenim la societat catalana cansada d’un procés tan llarg i esgotador.

El proper 18 de juny es vol fer el referendum, nosaltres volem obrir aquest espai a tothom qui hi volgui dir la seva.

Els polítics han fet el que han pogut o sabut, és el moment que la ciutadania pugui expressar el què pensa més enllà d’un Sí o un No.

Animeu-vos i expresseu-vos lliurement.

GRÀCIES